FESTA DE LA RATAFIA A SANTA COLOMA DE FARNERS

Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners: Programa completo de actos y actividades de la Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

del 5 al 8 de Noviembre de 2015

Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners 2015 Programa y Cartel
Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners 2015 Programa y Cartel

Programa de la Festa de la Ratafia 2015 a Santa Coloma de Farners

(Tarda en cargar - Pinche sobre la flechita para pasar a la siguiente página del programa)


Compártenos en Facebook

Què és la ratafia?

 

Anomenem genèricament ratafia al licor que s’obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. Podem trobar ratafies elaborades amb un sol ingredient fins a d’altres amb més de 100.

La seva elaboració majoritàriament és de caràcter casolà tot i que a Catalunya comptem amb un bon nombre de marques que n’elaboren de manera artesanal pel consum més majoritari, 3 d’elles amb més de 100 anys d’experiència: Russet, Bosch i Raiers.

A Catalunya té molta presència a les comarques gironines i a les comarques centrals i occidentals del Pirineu. A la Provença i a Itàlia fan un licor igual anomenat licor de Sant Joan i Nociono, respectivament.

Trobem receptes de ratafia ja en el segle XVIII, a Catalunya les més antigues són del colomenc Francesc Rosquellas del 1842.

 

Existeixen dues teories ben fonamentades que prenen força sobre l’origen del nom:
• Derivat del llatí “pax (o res) rata fiat” que significa “queda signat”, expressió utilitzada davant d’un notari en signar un afer públic abans de fer un brindis (ratificar).
• Alguns filòlegs opinen que la paraula “ratafia” ve del crioll, importada a través del francès, de les Antilles franceses, on els indígenes al segle XVII anomenaven “tafia” als roms fets amb aiguardent que s’obtenien de la canya de sucre i que es maceraven amb fruits. Es troba datada en un text de Père Labat de l’any 1675 a l’illa de Guadalupe.

Ratafia_MartiApunts_Directo al Paladar

Més informació sobre la ratafia i els seus orígens.

EL COLOR DE LA TERRA I EL SOL

Després de 40 dies a sol i serena, i després d’haver-la filtrat, com a mínim un parell de vegades, la ratafia està llesta per tastar. No hi ha un color específic per a la ratafia. La gamma de colors està entre els marró fosc, marró vermellós i ataronjat; des de la foscor de la melassa, xerès fosc, òxids de terra, passant pel color caoba, el madeira, el coure, l’ocre, el caramel, fins a l’or vell i l’ambre. Colors que simbolitzen infinitat, elegància, robustesa, antiguitat, tranquil·litat, vincle amb la terra, allò acollidor, dinamisme, alegria, optimisme i amistat. En definitiva, una gamma que reflecteix l’origen del licor, la terra, brillant com l’energia del sol que l’ha fet créixer, i amb un acabat vellutat com correspon a una beguda noble pagesívola.

OLOR D’HERBES RATAFIAIRES

 

L’aroma de la ratafia ens proporciona molta informació. Des de la varietat d’ingredients, el sistema d’elaboració, l’edat, la seva evolució… De manera anàloga al vi, podem establir 3 categories per classificar les aromes de la ratafia: les primàries (les aromes de cada ingredient), les secundàries (produïdes en la maceració) i les terciàries (causades pel procés d’envelliment).

Com es fa la ratafia?


Les receptes passen a formar part del patrimoni familiar, són elaborades amb ingredients de la zona i se’ls atribueix propietats beneficioses ...”

Primer de tot cal remarcar que hi ha tantes maneres i receptes de ratafia com persones hi ha, i fins i tot més. Per aquest motiu, a continuació en farem una descripció genèrica i ho acompanyarem de diferents exemples de receptes de ratafia per poder mostrar la infinitat de variants existents. La ratafia és una beguda d’autor i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre respectant uns paràmetres que a continuació us detallem. Recordem que hi ha ratafies monogràfiques (poniol, magnòlia…), però aquí ens centrarem amb la ratafia catalana o ratafia de nous.

Per a l’elaboració de ratafia no es necessita gaire material ni cal que aquest sigui sofisticat. Ens cal:

• Una garrafa que pugui acollir més espai que els litres d’aiguardent que vulguem fer. Per anar bé millor de vidre clar i si és possible amb algun tipus de protecció i de coll ample.
• Guants per manipular les nous (taquen molt els dits)
• Ganivet / tisores • Un embut
• En el cas que s’hagi de rebaixar l’aiguardent, caldrà disposar d’aigua embotellada i sucre, un pot i un fogó per elaborar el xarop.

Pel que fa als ingredients:


L’aiguardent


Un costum molt generalitzat, per la seva facilitat i practicitat per a fer ratafia, és utilitzar a qualsevol dels aiguardents anisats preparats per a la elaboració de ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aromatitzats amb anís (per tant no caldrà afegir-ne posteriorment quan fem la ratafia).


El xarop (només en el cas que necessiteu rebaixar l’aiguardent)
És l’element que dóna cos al licor i també es coneix amb el nom d’almívar. S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol aconseguir un licor totalment transparent i llampant, s’ha d’aconseguir un xarop ben clarificat.


Les nous verdes


L’element que distingeix la ratafia catalana és la nou verda; es recull pels volts de Sant Joan. Ens hem d’assegurar que estiguin ben netes. Hi ha qui l’aixafa i la deixa unes hores a la fresca i qui només hi posa la pela, que és la que dóna color al licor (la part interior li dóna un gust més amarg).


Les espècies


Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí i la canyella. Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha receptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust.


Les herbes


Pel que fa a les herbes, s’ha de procurar escollir les que ens agradin més i, a banda d’això, que estiguin ben netes (de sorra, teranyines…).
A les receptes bàsiques agafem les que siguin més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques o que tinguin propietats digestives i estomacals, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, i ben segur que l’estómac ens ho agrairà. Tot i així, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. És millor posar les plantes seques, però també es poden posar acabades de collir. Cal però, que estiguin ben netes.


ELABORACIÓ


Les plantes medicinals i les espècies es maceren en aiguardent durant uns quaranta dies a sol i serena, en una garrafa de vidre ben tapada que es xinxolla (remena) de tant en tant. Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir la dolçor i la graduació desitjada. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o millor en una bóta de roure. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la.


Compártenos en Facebook