FIESTAS EN LA SELVA DEL CAMP

Fiestas en La Selva del Camp: cartel y programa de la Festa Major de La Selva del Camp, Semana Santa, la Fira Medieval, el Misteri de La Selva

Semana Santa de la Selva del Camp

Del 10  al 18 de Abril de 2022

 

Consulte aquí las procesiones de la Semana Santa de La Selva del Camp


Cartel y programa de la Festa Major d'Estiu a La Selva del Camp 2015


FIESTAS EN LA SELVA DEL CAMP


 

El Misteri de la Selva

Entre les activitats del calendari festiu i cultural de la Selva destaca la Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria , misteri assumpcionista del s. XIV recuperat dels arxius parroquials i escenificat a l'església de Sant Andreu, en les dates del 14 i 15 d'agost.

Amb la Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria tenim accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval. El drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres.

El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost. El tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.

La consueta amb el text de la Representació és d'autor anònim. Va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l'Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar d’historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX.

Però els errors de lectura d'aleshores demanaven una segona transcripció, i ha estat A. J. Soberanas que l'ha duta a terme. A part d'alguns fragments dialogats, la major part de l'obra és cantada "a capella", és a dir, sense cap acompanyament instrumental, la qual cosa contribueix a ressaltar la qualitat de la versificació i la riquesa lèxica del text original.

Com qualsevol altre Misteri medieval, els cants a interpretar són indicats per la consueta. En la majoria dels casos eren melodies manllevades de fonts musicals existents i aplicades al text dramàtic. Normalment són himnes i cants religiosos però també utilitzaven peces profanes. Els drames sacres en llengua llatina, plenament vinculats a la litúrgia, van trobar així una manera de musicar textos amb melodies força conegudes i arrelades en els costums musicals de l'època.

El manuscrit conté nombroses indicacions sobre les músiques a interpretar, amb criteris d'adequació a cada moment escènic.

En el cas del drama assumpcionista que es representa a la Selva del Camp, tota la música pertany al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV, amb la particularitat que la majoria dels cants són interpretats amb la mateixa tonada que indica la consueta del manuscrit.

Any rere any, el Misteri és interpretat i cantat per la gent de la Selva i aquesta singularitat fa del Misteri una representació única. Cada any són els selvatans qui, assaig rere assaig, converteixen en una realitat viva aquest bé cultural.

 El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya. El text anònim, amb una decidida voluntat literària, transmet la frescor del català de la segona meitat del s.XIV així com el refinament del lèxic trobadoresc; pel que fa als cants, tots a capella, són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original, i pertanyent al repertori gregorià i polifònic dels s.XIII i XIV.

 Al marge de la seva faceta religiosa, el Misteri és una realitat viva que s'adreça tant a amants del món del teatre com de la música, la història i la llengua.

Encara que no hi ha la certesa absoluta de on va néixer el Misteri, se'l pot relacionar amb una representació feta a la plaça de la Font de la ciutat de Tarragona l'any 1388. Donat que el text fou trobat a la Selva del Camp, els selvatans han recuperat la Representació i l'han incorporada a la seva pròpia tradició, amb la participació de més d'un centenar de persones de forma directe o indirecte.

Tot i que fa més de 30 anys que el Misteri de la Selva es representa els dies 14 i 15 d'agost a la Selva del Camp, de caràcter extraordinari també s'ha representat a Tarragona, Elx, Barcelona, Montserrat, Roma i l'any 2007 a Jerusalem.

 

La Fira Medieval

La Fira , consolidada a partir del privilegi reial de 1503, se celebra el darrer cap de setmana d'octubre. Al certamen multisectorial s'hi ha afegit, des de 2003, la recreació del mercat medieval al nucli antic.

El seguici festiu ha tingut uns gegants (gegantons, en realitat) centenaris fins al 1998  que van ser substituïts per uns de nova factura, el Pòlit i la Madalena, que representen un tupiner i una plegadora d’avellanes, respectivament (Sant Hipòlit és el patró dels terrissaires i “per Santa Magdalena, l’avellana és plena”). Els acompanyen sis nanos i des del 2000 la Colla de Diables ha afegit al seguici una bèstia de foc, el Diabló , una rèplica gegantina del minúscul  insecte que ataca les avellanes en gra.

 

Setmana Santa

D'entre les festes comunes, destaca, sobretot, laSetmana Santa , que la Selva viu amb molta participació i amb un seguit de característiques pròpies. Són de destacar les melodies musicals que acompanyen les processons del Divendres. El viacrucis al Calvari de la matinada té una força plàstica extraordinària i un moment particularment emotiu és el de l'encontre de la Soledat i el Crist en el retorn de la comitiva. Una particularitat és el ball de la mort recuperat del folklore medieval.

La Setmana Santa de la Selva del Camp ha estat declarada festa d'interès nacional. El 23 de novembre de 2010 amb la resolució favorable del Consell de Cultura Popular i Tradicional, el govern de la Generalitat va declarar el Divendres Sant de la Selva del Camp com a festa tradicional d'interès nacional i, a la vegada, el Viacrucis al Calvari com element festiu patrimonial. La sol·licitud s'havia fet l'any 2002 per part del govern municipal i no ha vist llum verda fins aquest any en què la Generalitat ha activat de nou els expedients iniciats en els darrers anys i aturats durant tres legislatures.

La Setmana Santa de la Selva del Camp, que a mes a mes, esta inclosa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, és la festa tradicional més arrelada a la Selva del Camp i les seves manifestacions mantingudes pels convilatans i especialment per la confraria de la Sang, han estat motiu d'interès cultural i turístic. Aquesta resolució no fa res més que reconèixer un convenciment que els selvatans ja tenien.

Es pot consultar la Declaració al document adjunt.

La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda popularment com a Confraria de la Sang neix a la Selva probablement l’any 1617, hereva de la Confraria del Nom de Jesús, documentada ja l’any 1581, tot i que les Reial Ordenances del 1793 li atribueixin una existència encara més antiga.

L’activitat principal de la Confraria de la Sang és la de mantenir, promoure i organitzar els actes de la Setmana Santa, destacant les processons del Divendres Sant. La Setmana Santa és una de les festes més viscudes i estimades pels selvatans/es, i ho demostra la gran participació als diferents actes que s’organitzen. Les “professons” són, entre aquests, les més concorregudes:

Via Crucis al Calvari. Diumenge de Rams a 2/4 de 6 de la tarda.

Trasllat del Misteri de la Pietat des de Sant Rafel. Dijous Sant, a les 10 de la nit.

Via Crucis al Calvari. Divendres Sant, a les 7 del matí.

Surt de l’Església de Sant Andreu precedit pels armats i fins arribar al Calvari, situat als afores del poble, enfilant un petit turó que hi ha tot traspassant la riera. Els elements que hi assisteixen són: la bandera i el penó de la Sang, el Sant Crist portat pels Cristers, les vestes portant els trofeus o improperis, el penitent, les tres Maries, els Apòstols, la Vint-i-quatrena, els Procuradors, i el Clero Parroquial.

Un dels elements més característics i propis de la nostra Setmana Santa és la música. Els cantors i músics, en pujar al Calvari entonen a cada estació el “Jesu”, i en baixar “El Miserere”.

En baixar del Calvari cal destacar “l’Encontre”, que es produeix al tomb de la Verònica (C/ Sant Pau), en trobar-se el Sant Crist amb la Soledat, i uns infants acompanyats amb dues flautes i un fiscorn entonen el tradicional i selvatà “Stabat Mater”

Processó de l’Agonia. Divendres Sant a les 11 del matí.

Surt de l’Església de Sant Andreu, baixa pel carrer Major fins a la Plaça, puja per la Muralla fins el convent de Sant Rafel i torna cap a l’Església, passant pel C/ Peixateries. És la processó on hi participen més infants.

A més dels elements que integren la processó del Calvari, surten: el Misteri de la Flagel·lació (o dels Jueus) amb les vestes morades; el Misteri del Natzarè, amb les vestes verdes; el Misteri del Davallament de la Creu, amb les vestes blaves, i la Soledat amb les vestes blanques i capa negra. Acompanyant a cada pas hi va el penó corresponent, i també la música.

L’Schola Cantorum, sota la direcció del Sr. Joan Vilalta Estivill i el seu fill Joan M. Vilalta, proporciona els cantors que es repartiran pels diferents Misteris durant la processó i col·labora amb tots els actes litúrgics que es realitzen per Setmana Santa. Els músics els proporciona la Banda de Música de la Selva del Camp, sota la direcció del Sr. Felip Brunet i Sabarich.

En aquesta processó s’interpreta el “Jesu” i el “Miserere” acompanyant el Sant Crist; el “Jesum Tradidit” amb els Jueus; el “Vere Languores” amb el Natzarè; l’”Stabat Mater” amb el pas del Davallament, interpretat per la Coral Infantil Sant Rafel; i el tradicional “Stabat Mater” amb la Soledat.

Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant a les 10 de la nit.

Surt de l’Església de Sant Andreu, passa pel carrer Major i per l’Avd. Puig i Ferrater, puja pel Camí de l’Horta, pel Passeig Josep Cristià i per diferents carrers del casc antic fins arribar a la Parròquia.

A més dels elements que integren les processons anteriors, surt la Vera Creu, el Misteri del Sant Sepulcre, acompanyat pels Cavallers del Sant Sepulcre, i les autoritats locals. La música ens torna a oferir una peça tradicionalment selvatana, possiblement anterior al segle XVII, que s’interpretava als enterraments: l’ “IN EXITU”, acompanyant el Sant Sepulcre, i també:

El BALL DE LA MORT, vinculat a la Confraria de la Sang des de l’antigor, es recupera l’any 2001 en motiu del Ball o Martiri de Sant Andreu, i s’interpreta a la processó del Sant Enterrament des de l’any 2002, coordinat per la Sr. Sandra Romeu. Es balla en diferents punts per on passa la processó: a la Plaça Major, al Portal, al Passeig Josep Cristià i a la Plaça de Sant Andreu.

 

Festa Major d'Estiu

Més reeixida és la Festa Major d'Estiu, el primer cap de setmana de juny, commemorativa del vot de Sant Andreu en relació a un fet considerat miraculós succeït el 1651 quan una epidèmia de pesta atacà la vila i el poble invocà el sant patró. D'entre els molts actes populars destaca una arrossada que es fa el dissabte als jardins de l'Hort d'Iglésies amb espectacle inclòs. El diumenge, se celebra l'Homenatge a la Vellesa . Molts anys la vila es converteix en plaça castellera tot i no tenir colla pròpia.

 

Festa Major d'Hivern

La Festa Major dedicada al patró de la vila, Sant Andreu apòstol, s'escau pels voltants del 30 de novembre (l'últim cap de setmana) i els actes públics com ara teatre i balls acostumen a fer-se en espais tancats: per sant Andreu pluja, neu o fred molt greu .

La Nit de l’Esport

Festa de l'esport local per premiar l'esforç, els èxits i el sacrifici de totes les entitats, clubs, escoles i institut, i de cadascun dels seus esportistes.

La festa de Paretdelgada se celebra el primer diumenge d'agost al santuari propi, amb actes típics d'un romiatge. Els actes de religiositat popular es troben acompanyats d'un concurs de cassoles d'arròs i ballades de sardanes.

 

Compártenos en Facebook