FIESTAS EN SANT CUGAT DEL VALLÉS

Fiestas en Sant Cugat del Vallés - Festes a Sant Cugat del Vallès



FIESTAS EN SANT CUGAT DEL VALLÉS

FESTES A SANT CUGAT DEL VALLÈS


Sant Cugat és una ciutat rica en festes i tradicions. Els Tres Tombs, l'Aplec de Sant Medir, les caramelles, la Festa del Llibre Gegant, Sant Ponç, el Ball del vano i el ram (Paga-li, Joan) per Festa Major o la Festa de Tardor són algunes de les festes més significatives del municipi.



Sant Joan

La nit de Sant Joan, juntament amb la de Nadal i la de Reis, són les més màgiques de l'any tan pel seu contingut com per l'escalf que irradien. Són les tres nits més celebrades i emotives del calendari popular arreu dels Països Catalans.

A Sant Cugat, arribada la revetlla de Sant Joan, s’encenien fogueres a gairebé totes les places del poble. En algunes de les masies del poble, s’encenien quatre focs alhora per demanar la salvaguarda dels quatre vents per a la protecció contra lladres, malalties, bruixes i mals esperits. Es cantaven cançons populars i es ballaven danses tradicionals al voltant de la Foguera de Sant Joan. El costum de ballar amb l'acompanyament d'una orquestra o conjunt musical és relativament nou.

A Sant Cugat la tradició de celebrar Sant Joan ve de molt lluny. Els elements simbòlics com l'aigua, el foc, les herbes remeieres, els petards, la coca, la música i el ball són elements que caracteritzen i segueixen omplint de contingut la celebració.

Actualment, a Sant Cugat encara es fa alguna foguera de Sant Joan. Es tiren molts petards i els infants s’ho passen bé espantant els adults i sentint els esclats més o menys sorollosos o l’esplendor dels més nous. Hi ha dos indrets concrets on la revetlla pren el caire popular al nostre poble: la plaça del Coll i el parc de Ramon Barnils. A banda d'aquestes concentracions són molts els que compren cava i la coca a les prestigioses pastisseries de casa nostra i ho celebren amb la família o els amics.

A Catalunya existeix una tradició que es repeteix cada any són els Focs del Canigó que consisteix a baixar una torxa encesa des del cim d'aquesta muntanya fins a la plana. Un cop s'ha aconseguit, es reparteix i s'estén arreu dels Països Catalans. És el símbol de la festa i de la nostra identitat nacional.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

Aplec de Sardana

L'aplec de la Sardana de Sant Cugat del Vallès és una trobada de sardanistes que es celebra cada any l'últim diumenge de setembre, aprofitant que la calor ja no apreta tant i les ganes dels membres de les colles de retrobar-se amb una de les danses catalanes per excel·lència.

L'aplec va néixer al 1975, en un moment de recuperació de les festes populars que visqué tot Catalunya després dels foscos anys de la dictadura franquista espanyola.

Les primeres edicions de l'aplec van ser organitzades per l'Esbart Sant Cugat amb l'objectiu de consolidar una cita sardanista, més enllà de les ballades de cap de setmana. Actualment és l'Entitat Sardanista l'encarregada d'organitzar-ho i té per objectius la difusió, ensenyament i pràctica de la sardana, en les seves vessants tant musicals com dansaires.

Les cobles participants a l'Aplec són: Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Jovenívola de Sabadell, Principal del Llobregat i Mediterrània.

En l'actualitat, a l'aplec hi participen les 4 cobles que executen, consecutivament, les seves peces als voltants del Monestir. El programa de ballades comença al matí amb una ballada llarga, lliure, que dura fins al migdia. La ballada es reprèn a la tarda amb un concurs de colles improvisades. Una vegada formades les colles, es fa un galop d'entrada, una coreografia durant la qual, en parelles, es va desfilant en forma de cuc, una parella darrera l'altra. Quan la cobla deixa de tocar i tothom és al seu lloc, es balla la sardana del concurs. Durant aquesta ballada un jurat valora la improvisació i la qualitat tècnica de les colles i emet un veredicte. Acabat el ball s'entreguen els premis a tots els participants i es berena coca i cava.

 

Tots Sants

Des dels pobles més primitius fins al dia d'avui, l'home ha tingut un profund respecte per als difunts i d'alguna manera o altra ho ha exterioritzat a partir de ritus molt diversos segons la cultura, la raça, la religió o la situació geogràfica.

Tots Sants s'escau en plena tardor; és per això que, a banda del culte als morts, s'hi afegeixen elements gastronòmics propis de l'estació: moniatos, castanyes i panellets. En molts indrets se celebra la Festa de la Castanyada on no falta tampoc la música i el ball.

Aquesta és una de les tradicions que també ha arrelat a Sant Cugat del Vallès. Els mestres de les escoles expliquen la tradició als alumnes, elaboren panellets i fan una festa relacionada amb el temps de tardor.

Els panellets són una barreja d'ametlles picades i sucre, treballades amb clara d'ou batuda a punt de neu per tal de lligar la massa. Les seves formes diverses ens parlen de la imaginació i la creativitat dels infants i dels propis professionals de l'art més dolç.

Les castanyeres vestides de fosc i presents encara en l'àmbit urbà ens ajuden a veure i entendre una mica la festa i el canvi d'estació.

Cada any és costum de celebrar una castanyada popular a la plaça d'Octavià on no falta l'animació (música i dansa), la presència de la castanyera i per tant, les castanyes i els moniatos calentons.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004


Carnaval

Des d'una punta del món fins l'altra, gairebé tots els pobles celebren la festa del Carnaval. Les versions són diferents si tenim en compte el Carnaval de Rio de Janeiro o els de Venècia, Tenerife, Vilanova i la Geltrú o el del mateix Sant Cugat del Vallès.

Sembla que l'origen del Carnaval rau en unes festes romanes, les saturnals, que se celebraven al mes de febrer i durant les quals els esclaus i la classe senzilla gaudia de certa permissivitat en l'àmbit polític i social. 

A principis de segle a Sant Cugat se celebrava el Carnaval amb una rua, un ball de disfresses i molta gresca al carrer. 
Després d'un impàs el Carnaval s'ha tornat recuperar i, ara, són moltes les entitats i persones que, a tall individual, participen cada any en la rua del diumenge de Carnaval. Les escoles, les associacions i el mateix Ajuntament han estat els impulsors d'aquesta recuperada tradició santcugatenca. 

Per Carnaval els nostres carrers es vesteixen de colors. La indumentària dels infants sol tenir l'enginy, el bon gust i la fantasia que tant s'escau en aquestes dates. La festa finalitza amb la crema del Carnestoltes, un personatge de cartró, i un gran ball de disfresses. De tothom es sabut que la crema del Carnestoltes representa la sentència sobre l'inductor de ximpleries, malifetes i disbauxes del controvertit personatge.

Actualment, el Carnaval de Sant Cugat té actes repartits pel cap de setmana. 

Dissabte matí:
Cercavila de Gitanes 
Pregó de Carnaval
Ball de gitanes 
Brou de Carnaval
Dinar popular

Dissabte tarda:
Concurs de comparses
Comparses a l'escenari 
Cercataques
Ball de carnaval 

Diumenge matí:
Carnaval infantil
Xocolatada 
Ball de gitanetes
Ball de carnaval infantil



*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

Corpus

Originàriament, a l'Edat Mitjana, la festa del Corpus era una celebració profana que festejava l'arribada dels fruits de la primavera i l'inici del temps de la sega. Posteriorment, la festa del Corpus reneix i l'Església hi introdueix elements religiosos. El Papa Urbà IV ordenà que se celebrés el primer dijous després de l'octava de la pentecosta. La festa quedà definitivament confirmada l'any 1316 pel Papa Joan XXII per celebrar la festa de l'Eucaristia.

A Sant Cugat del Vallès la festa del Corpus era una de les celebracions més solemnes de l'any. Els elements religiosos i els folklòrics es barrejaven juntament amb la participació activa de tot el poble. La confecció de catifes de flors servia, perquè la processó fos una de les més lluïdes de la comarca. La festa del Corpus se celebra al nostre poble des de l'any 1333.

La festa del Corpus va deixar de celebrar-se cap a l’any 1968, després d'aquest llarg parèntesi, la festa s'ha tornat a revifar tímidament i des de l'any 1995 els veïns del carrer Major tornen a confeccionar una llarga catifa de flors que ens recorda una tradició molt arrelada a Sant Cugat.

A Catalunya actualment hi ha alguns indrets que encara celebren el Corpus: Sitges, Arbúcies, la Garriga, Argentona... en són alguns exemples.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004


Sant Medir

L'ermita de Sant Medir està situada a la serra de Collserola dins el terme municipal de Sant Cugat del Vallès.

En temps de la persecució cristiana l'emperador de Roma Dioclecià (segle III-IV a. C.) ordenà explícitament la detenció de Sever, bisbe de Barcelona. Assabentat de la notícia, el bisbe emprengué la fugida cap a Sant Cugat. A mig camí va trobar-se Medir, un pagès que plantava faves prop la seva masia. Li va explicar el motiu de la persecució i també li digué que si preguntaven per ell respongués la veritat, que tal cosa succeïa en el moment de sembrar aquell camp de faves. Al cap d'una estona aparegueren els soldats perseguidors i en preguntar a Medir si havia vist passar el bisbe, aquest va respondre que tal cosa succeïa mentre plantava aquell camp de faves. En aquell moment ja havien florit. Era un miracle. Sentint-se enganyats, els romans varen empressonar Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al qual també van capturar.

A partir d'aquest fet meitat història, meitat llegenda, es construí l'ermita, a la vora de l'esplanada coneguda com a "camp del miracle" que és el camp de faves on Sever féu el seu miraculós creixement.  Els veïns de Sant Cugat solien visitar-la per demanar protecció a Sant Medir alhora que s'enduien un grapat de terra dels antics camps de conreu per tal de fer fructífers els seus sembrats.

Ara, cada 3 de març, els veïns de Sant Cugat celebren la tradicional festa de Sant Medir desplaçant-se cap a l'ermita on se celebra l'Aplec amb missa, sardanes, castells i un dinar de camp. Amb tot, Sant Medir continua essent, juntament amb Sant Pere, el copatró de Sant Cugat.

*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004


Pasqua

La quaresma comprèn un període de quaranta dies comptats entre el Dimecres de Cendra i el Dissabte de Glòria. Durant aquest temps es barregen tot un seguit de símbols i tradicions religioses amb altres de caire més lúdic i profà.

Antigament es complien al peu de la lletra tots els preceptes imposats per l'Església. Actualment els dejunis, abstinències i privacions s'entenen de forma diferent i d'acord amb els temps actuals.

A Sant Cugat del Vallès l'aspecte religiós sempre havia anat molt lligat al lúdic, això ha fet que la participació en les celebracions conservi, encara avui, aquest doble vessant.

Tenim notícies escrites de la celebració que realitzaven els monjos del Monestir al segle XV i ens parlen d'alguns costums de caire intern i d'altres en què participava el poble de Sant Cugat.

Actualment hi ha tres moments especialment significatius que concentren l'atenció de la majoria de santcugatencs: el Diumenge de Rams, les cantades de Caramelles al carrer i la Mona de Pasqua. La Mona és un pastís fet a base d'ous, farina i sucre que els padrins regalen a llurs fillols el dia de Pasqua Florida.

*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

 

Sant Jordi

A Catalunya el Consell de Cent (any 1378) va declarar festiu el dia de Sant Jordi quan adquirí una relíquia del sant. L'any 1459 les Corts Catalanes, en sessió celebrada a la catedral de Barcelona, confirmà Sant Jordi com a patró de Catalunya.

Sant Jordi és una de les festes que contribueix a conèixer i entendre què som i d'on venim els catalans. La història, les tradicions, la nostra cultura ens identifiquen i ajuden a cohesionar un poble petit però orgullós de ser el que és.

Per Sant Jordi celebrem la festa de la Rosa i la festa del Llibre alhora. La rosa és símbol d'amor i se sol regalar a la persona estimada tal dia com avui. La llegenda, origen de la tradició, explica que un valent cavaller anomenat Jordi salvà la princesa d'un drac ferotge. De l'aferrissada lluita entre el drac i el cavaller es formà un bassal de sang del qual brotà un roser de roses vermelles. El cavaller en prengué una i l'oferí a la princesa.

Aquest dia també s'escau amb la celebració del Dia del Llibre. Fou justament el 23 d'abril de 1616 que morí Miguel de Cervantes i, donada la coincidència, la Cambra del Llibre i el Gremi de Llibreters i Editors de Catalunya, l'any 1926, decidiren incorporar l'efemèride a la festa de Sant Jordi.

Ambdues celebracions han contribuït a consolidar una diada important dins el calendari tradicional català.

Cada 23 d'abril Sant Cugat i tots els pobles de Catalunya celebrem la festa de Sant Jordi. Els carrers i les places ofereixen un aspecte diferent perquè hi trobem parades de roses i llibres. És costum que els homes regalin una rosa a la persona estimada i les dones corresponguin amb l'obsequi d'un llibre.

*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

 

Sant Ponç

La Fira de Sant Ponç és una celebració d'arrels molt antigues a Catalunya. Els romans, primer, i els cristians després foren els introductors i continuadors respectivament d'aquesta tradició al voltant de l'església de Sant Miquel de Barcelona. Més endavant es va traslladar al carrer Carders per què és on hi havia una imatge de Sant Ponç. El 1812 la Fira ja se celebrava a l'actual emplaçament, el carrer de l'Hospital.

L'any 1941 es va escollir Sant Ponç com a patró del recent constituït Gremi d'Herbolaris.

La Fira de Sant Ponç es va recuperar a la nostra població als anys vuitanta, gràcies a l'entitat Amics de Sant Cugat i al suport de l'Ajuntament. Aleshores la concentració d'herbolaris i venedors de productes naturals tenia lloc al carrer Plana Hospital.

Més endavant, la Fira s'ha traslladat al carrer Major i són els comerciants de la zona i l'Ajuntament els encarregats d'organitzar-la cada 11 de maig.

A la Fira s'hi pot trobar mel, formatge, herbes de tota mena, caramels, melmelades, conserves vegetals, pastissos artesans... i tot allò de natural i remeier que ofereixen els venedors.



FIRA DE SANT PONÇ

Herbes humils que em perfumeu les mans

i teniu un remei per cada cosa

deu-me el secret per a tornar als vint anys

que no la vull collir, l'última rosa.

Joan M. Guasch



*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

 

Pessebre vivent

Des dels anys setanta el Grup de Joves de la Parròquia organitza el tradicional Pessebre Vivent als Jardins del Monestir. Aquest esdeveniment succeeix el 24 de desembre, vigília de Nadal, on s'hi fan dues sessions, a les 18 h i a les 19 h. Elements més propis del món rural que de la ciutat (palla, troncs, encenalls, eines de pagès, béns...) ajuden a crear un clima i ambient propi dels tradicionals pessebres catalans.

Una de les característiques més singulars de la representació, és que els actors i protagonistes són només infants, un fet únic a Catalunya. Els nens i nenes que hi participen poden viure el Nadal intensament i d'una manera diferent i, al mateix temps, desenvolupar la seva capacitat creativa i d'expressió.

Una munió important de persones s'apropa als Jardins del Monestir per presenciar la representació alhora que poden menjar coca i xocolata desfeta per tal de fer passar el fred.

El Pessebre Vivent de Sant Cugat consta d'un seguit de quadres escènics que s'han anat ampliant any darrer any. L'actuació dels infants es basa en la interpretació gestual de les veus en "off" que narren la història de l'Anunciació i del Naixement de Jesús, entre d'altres.

El Grup de Joves de la Parròquia s'encarrega dels decorats, vestuari, etc.... que serveixen per a crear un "espectacle" plàstic, artístic i de sensibilitat nadalenca que sembla apropar-nos més als fets que succeïren fa més dos mil anys. 


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 


Quinto de Nadal

El "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels jocs col·lectius i d'atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d'aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.

Quintos, Quines, Plena...

Un dels jocs d'atzar més característics de les festes de Nadal és el que en diferents poblacions del Vallès Occidental, Garraf, Ripollès, Osona i Bages es coneix amb el nom de "Quinto" i que rep el nom de "Quina" o "La Plena" en diferents poblacions de l'Empordà, el Maresme i el Berguedà. També conegut amb el nom de "Loteria vella", aquest joc és anterior a la loteria tal i com la coneixem avui i és el precursor del Bingo. Sembla que va nèixer de la mà de Lluís IV, rei de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l'Estat.

Normes dels jocs

En l'actualitat, el Quinto, Quina o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l'àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l'ocasió. Es tracta d'un tipus de joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals (amb llegums, guixes, pedres) a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents. El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d'una mateixa fila (Quina).

El joc de dir les coses amb un altre nom

La interacció verbal i el diàleg que s'estableix entre "el lloro" i els jugadors és una de les claus de l'èxit d'aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el "lloro" és la persona encarregada d'anar cantant els nombres que van sortint a l'atzar d'un recipient de vímet i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número "1" es canta com "el més petit", el "25" es respon amb un "Nadal!" o "les mamelles de la Paula" que es refereix al "88".

Tipologia dels premis

El premi del Quinto són el conjunt de diners aportats per tots els jugadors participants, mentre el de les "Quines" són lots de queviures i altres obsequis materials presentats en forma de paneres. El nom de "Quina" ve d'una paraula llatina que vol dir "conjunt de cinc", mentre que el nom de "Quinto" tot i que també fa referència a nombre cinc, sembla que podria estar relacionat amb el fet que tant els novells en el joc com els més menuts són objecte de burla entre els més experts, els que ja coneixen les endevinalles amb les que es canten els nombres.

A Sant Cugat és l'entitat Acció Cultural l'encarregada d'organitzar el Quinto. Enguany podreu participar-hi els dies 25, 26 de desembre, 1 i 2 de Gener a partir de les 19 hores al gimnàs de l'escola Joan Maragall.

 

Sant Antoni

En arribar el mes de gener (dia 17) Sant Cugat del Vallès es retroba amb la més que centenària festa de Sant Antoni Abat. Aquest dia els santcugatencs surten al carrer per a presenciar en la Cavalcada dels Tres Tombs, considerada avui una de les festes més tradicionals i arrelades del calendari local.

En la Cavalcada s'exhibeixen cavalls i carros de diferents usos guarnits amb flors i enramades que ens recorden el passat agrícola del nostre poble. La comitiva l'encapçala el Banderer (és qui duu la bandera de Sant Antoni) i dos Cordonistes que l'acompanyen. Durant el recorregut pels carrers i places de Sant Cugat, es reparteixen més de sis-cents quilos de caramels

Aquest dia s'acostuma a menjar, per postres, el conegut Tortell de Sant Antoni.

A la tarda se celebra el lluït Ball de Sant Antoni on també es reparteixen els premis als participants que han presentat els carros o cavalls guarnits de forma més original.

La tradició segueix viva perquè així ho volen els seus organitzadors: la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat i l'Ajuntament.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004



Els Pastorets

Els Pastorets més llunyans dels quals en tenim constància són els popularment coneguts "Pastorets del Senyor Berenguer" que es representaven al desaparegut Institut de Cultura Infantil l'any 1920.

Els Pastorets s'havien representat, durant els anys 40, en un petit escenari situat en una dependència a l'ala nord del Claustre. També s'havien representat als locals de la Parròquia, en aquesta mateixa època, i els dirigí mossèn Joan Vilacís.

Un altre indret on també s'hi representaven Els Pastorets durant la dècada dels quaranta, era La Unió Santcugatenca, aleshores Casino Nacional, en castellà, i dirigits pel Manel Farrés. Els personatges centrals, Bato i Borrego, eren interpretats per en Miquel Garrell i l'Andreu Boldú. Eren els anys immediats de la postguerra i l'idioma permès era únicament el castellà.

A Sant Cugat Els Pastorets han estat una constant que, malgrat algun parèntesi, sempre s'ha tornat a revifar, i és que la festa de Nadal, encara avui, suggereix i implica la representació d'aquestes escenes teatrals que fan gràcia i mantenen viva aquesta antiga tradició.

L'any 1955 es representaven Els Pastorets a les dependències de la Parròquia. Curiosament foren les dones les úniques actrius que sortien a l'escenari. Qui dirigia la funció era en Joan Giménez, un home amb molta personalitat i capacitat artística.

A partir de l'any 1956, els homes tornen a formar part del repartiment de papers als Pastorets, excepte en el cas dels protagonistes, en Lluquet i Rovelló que els continuaven interpretant l'Elena Ambròs i la Lola Canas.

Amb el naixement de l'Agrupació Teatre Maragall, l'any 1956, comença una nova etapa i un nou estil de fer teatre; és l'Eugeni Canas un dels impulsors d'aquesta nova iniciativa. Es representen moltes i variades obres teatrals. Els dies 6 i 7 de gener de 1958, la secció infantil de l'Agrupació Maragall estrena Figuretes i cançons, escrita pel mateix Eugeni Canas. És a partir d'aquest moment que el repartiment s'esdevé mixt i el paper dels actors principals, en Lluquet i Rovelló, són interpretats per Joan Artigas i en Joan Llamas, que es van fer seu aquest paper durant una colla d'anys. Més endavant, el paper de Lluquet l'interpretà l'Eugeni Canas (fill).

Amb el nom de Pastorets de la Nostàlgia, el grup de teatre local Fila Zero, va tornar a representar Els Pastorets d'en Folch i Torres l'any 1988, a la Unió Santcugatenca, i ho va fer amb la participació d'alguns actors veterans i en homenatge als antics intèrprets.

Actualment, "Els Pastorets" se segueixen representant, al Casal Cultural de Mira-sol i a la Unió Recreativa i Esportiva de La Floresta des de fa gairebé vint anys.

*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

 

Els Reis d'Orient

ELS REIS D'ABANS

Tenim constància de la celebració de la Cavalcada de Reis des de l'any 1925. Aquell any precisament la festa se celebrà a la Unió Santcugatenca. Tots els infants de Sant Cugat pogueren rebre els regals i obsequis de mans de Ses Majestats de l'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar. Tant dignes personatges s'escaigueren en les persones de Manel Ansón, Jaume Grau i Pere Sanjuan. La cavalcada sortí de Can Bell per recórrer les places i carrers més cèntrics.

Degut a la guerra civil, la manca de recursos econòmics i d'altres circumstàncies desfavorables, la cavalcada de reis passà uns anys sense celebrar-se. Malgrat tot, un grup de persones del poble repartia joguines als Col·legis Nous (Escola Joan Maragall). En Manel Farrés es responsabilitzà de l'organització de la festa els anys 1940 i 1941.

Durant quatre anys (1951-1954) la Cavalcada de Reis fou organitzada pel Cor la Lira que ho feu amb el màxim entusiasme i dedicació. Degut al nombre de participants en la preparació de la festa tot feia preveure que la continuïtat estava assegurada. Una data important fou la del 5 de gener de 1951 en què el Cor La Lira interpretà una cançó davant la casa de la vila composada pel mestre Francesc Xavier Azqueta i lletra d'en Miquel Garrell, dedicada als Reis d'Orient:

Benvinguts a aquesta vila Majestats de l'Orient,
en aquesta nit tranquila
que als infants porteu presents.

Sou els Reis de l'alegria,
sou els Reis de la il·lusió,
la mainada en aquest dia
us dedica una oració.

Benvinguts a aquesta vila
Majestats de l'Orient, que
als infants porteu presents.

Més endavant hi hagué un parèntesi de quatre anys en què la Cavalcada deixà de celebrar-se fins que definitivament i des de fa més de trenta anys és l'Agrupació de Futbolistes Veterans de Sant Cugat l'encarregada de repartir il·lusió als milers de nens i nenes que cada 5 de gener surten al carrer per rebre als Reis d'Orient. És el dia de l'any que a Sant Cugat hi ha més persones al carrer, més llum i més mostres d'afecte i felicitat.
A les Cavalcades dels anys 50 s'hi anava amb fanals o espelmes i el carrer Francesc Moragas, a l'alçada del Pont Gros, era molt vistós degut als llumets encesos enmig de la foscor. (Aquest costum s'ha recuperat l'eny 2004).
Una de les parades obligatòries de la cavalcada era la Guarderia d ' Infants Parroquial situada a la part baixa de l'actual Mercat Municipal Pere San, on els Reis hi deixaven joguines i caramels.
L'Agència de transport Rifà sempre havia participat en la Cavalcada, primer amb carros i cavalls de tir i després amb camions ben adornats i carregats de joguines i sorpreses a vessar.
L'any 1988 els Reis estrenaren les carrosses noves. El 2002 tornaren a renovar-se i prenien un aspecte més fantasiós. El 2003, finalment, s'estrenaren noves carrosses adornades amb suggerents motius infantils.
La Cavalcada l'encapçala els Reis d'Orient i segueix la banda de música de trompetes i tambors, camions i furgonetes carregades de joguines fins a bessar, cotxes adornats, etc., que durant el recorregut solen repartir més de tres mil quilos de caramels. En arribar a la plaça Barcelona cada infant pot lliurar la seva carta al Rei escollit i rebre un dels més de tres mil cinc-cents globus que ses Majestats han portat pels nens i nenes de Sant Cugat.

L'AMBAIXADOR REIAL

Cada 4 de gener, l'Ambaixador reial arriba a Sant Cugat acompanyat dels seus patges. Ve amb un bagul on hi guardarà totes les cartes i amb uns quants sacs de caramels per repartir entre els infants. Al davant de la comitiva, un grup d'animació va obrint pas entre els infants i el nombrós públic. Després cada nen podrà lliurar la carta i saludar tant distingida personalitat.

ELS REIS ARRIBEN EN HELICÒPTER

Des de l'any 1988, el 5 de gener, ses majestats els Reis de l'Orient arriben en helicòpter a Sant Cugat. Passades les 5 de la tarda, davant del Centre Cultural, s'hi apleguen al voltant de cinc mil persones per a rebre als portadors de màgia i il·lusions per excel·lència. En el moment que apareix l'helicòpter sobre el cel santcugatenc, el grau d'emoció dels presents és indescriptible. Petits i grans criden i aplaudeixen entusiasmats. Sant Cugat els rep amb tot l'honor que es mereixen: música, llum, els patges, les autoritats locals... i molta gent!.
L'instant en què aterra l'aparell, la sortida dels Reis i la rebuda per l'alcalde i els assistents, resta en el record de tots els presents durant una colla de dies.

Que visquin els Reis de l'Orient! que porten coses a tota la gent.
Una botifarra pel pare i la mare
i un torró molt fi per tu i per mi.

Popular

LA FESTA DE REIS O EPIFANIA (*)

S'explica que hi hagué tres Reis a l'Orient que volent-se assegurar del que havien anunciat els profetes i fent cas d'un estel per ells desconegut, el seguiren pensant-se que era el senyal que els conduiria davant el Rei i acordaren d'oferir-li encens, que normalment s'ofereix als déus, or, que és el més preciat dels metalls, si era rei i reïna dels arbres d'Aràbia i Abissínia, lloc de la seva procedència, si era home. Així fou i l'adoraren.

Segons la tradició, els Reis d'Orient, després d'adorar el nen Jesús, restaren tant contents que, de retorn a llurs països, repartiren tot el que tenien per cadascun dels pobles, viles i ciutats per on passaven. Aquest és l'origen d'una tradició que cada 6 de gener desperta la il·lusió dels més petits i dels grans que no han perdut la capacitat d'engrescar-se per les coses petites.

Existeixen diverses versions sobre l'origen i color de cadascun dels Reis, però a mi, la que més m'agrada és la que segueix: l'un és ros, perquè prové d'un indret on tots els habitants eren rossos; l'altre, és negre pel mateix motiu que el seu col·lega; però el color del blanc respon a unes connotacions diferents. La tradició explica que era el més jove dels tres Reis i que en arribar a Betlem, delerosos d'adorar l'Infant, es donaren empentes moguts, cadascun, per l'afany d'adorar-lo primer. Jesús, veient que el més jove abusava de la seva força, li va convertir els cabells i la barba de color blanc, com si es tractés d'un avi.

Des de sempre, els Reis s'estimen més les cartes que els telegrames, telefax, internet o d'altres mitjans més sofisticats. Les cartes s'han d'escriure a mà, amb bona caligrafia i sense esmenes ni gargots. Se n'ha parlat molt de la polidesa de Ses Majestats, perquè les cartes que no reuneixen aquestes condicions els reis no se les miren amb la mateixa atenció.
Els Reis de fa anys deixaven carbó als nens i nenes que no s'havien portat bé durant l'any; aquest costum està desapareixent, la qual cosa significa que cada vegada anem millor...
La Cavalcada de Reis recorre els principals carrers del nostre poble. Tres grans carrosses guarnides fins d'alt, camions plens a bessar de joguines i multitud de persones obren els ulls com taronges en veure passar la comitiva.

(*) La paraula Epifania que també s'utilitza per anunciar el dia de Reis prové del grec i vol dir "Presentació de Jesús com a Déu i com a home".

La Nit de Reis, és el títol de la poesia que el santcugatenc Miquel Cabanas Alibau publicà en el seu llibre Voliaina, i que reflecteix la il·lusió, mai perduda, de petits i grans en aquesta nit màgica:

Tota la nit és una nit de dansa; 
dansa d'infants, de somnis i d'estrelles.
El Reis, aquesta nit arriben; l'aliança
omplirà tot el món de meravelles.
Tota la nit titil·la de joia i de frisança.
Els menuts tindran la pilota, la nina,
la cuineta, el cavall i el vestit de ballarina...
Els grans tindrem el cor ple de lloança
i agrairem al cel la sort i la doblança
de ser pares i Reis de tantes coses belles.

Fill meu: és gran
la il·lusió que tu, sens, tan gran,
que sols un dia la pots igualar
si tens, com tinc jo, un fill infant
que et faci rei del somni més humà

Corren les nits i els Reis no es cansen
de caminar, seguit, seguit...
Un any sencer, els Reis avancen
entre els estels que vetllen de neguit.
Sense els ulls vostres, infants, que dansen,
els Reis es perdien en la nit...
Grans i petits tanquem els ulls que ens afiancen
i, clucs, veurem els Reis passar per l'infinit!

UN NEN, UNA JOGUINA

Una acció totalment altruista en aquest temps de Nadal és la que cada any duu a terme el grup de Joves de la Parròquia amb el lema: Un nen, una joguina i que consisteix a reunir el major nombre possible de joguines no bèl·liques per repartir-les entre els infants més necessitats del terme municipal de Sant Cugat. Els ciutadans també poden col·laborar en la campanya fent un donatiu en metàlic en les guardioles ubicades en diferents espais col·laboradors o bé comprant joguines o bé llibres a les botigues adherides a la campanya i dipositant-los als locals de la Parròquia.

EL DIA DE REIS (*)

Després de la Cavalcada del dia anterior i de passar la nit somniant amb il·lusions que, en molts casos es convertiran en realitat, arriba el matí de l'any en què els infants s'aixequen més d'hora i decidits del llit. Corren a despertar els pares i tot seguit prop de la llar de foc o al menjador de casa descobreixen que els seus somnis ja són realitat.

(*) La festa de Reis era considerada com una celebració dins les anomenades festes saturnals en temps de l'Imperi Romà. Era costum molt estès de sortir al carrer a celebrar-ho amb cançons, instruments musicals i gresca general.

Més tard comença el recorregut cap a casa dels avis, padrins i familiars. Durant el dia, l'intercanvi de regals es repeteix en diferents indrets. Aquest dia els infants no tenen temps de jugar, perquè es passen les hores anant amunt i avall, posant piles als aparells, llegint les instruccions, destapant paquets i observant els regals embadalits una i altra vegada.
Els presents dels Reis han evolucionat notablement amb el pas del temps. Abans, duien dolçaines, panses i figues, formatge, mel. Objectes per l'escola: plomes, tinta, llapis i gomes d'esborrar... doncs les joguines com a regal de Reis no van ser introduïdes a Catalunya fins a finals del segle XIX. A partir d'aquest moment els Reis comencen a ser més generosos i als nois els hi porten una pilota o una baldufa, i a les noies una nina de roba deforme i basta que li deien Pepa. Les joguines han anat evolucionant fins a arribar els jocs educatius que ajuden a desenvolupar diferents aspectes de l'infant (psicomotricitat, orientació sobre l'espai, imaginació...). Els materials solen ser simples i de fàcil manipulació. Als infants un xic més grans, el que més els atrau és el món de l'electrònica. Ordinadors, internet, video-jocs, robòtica,... són alguns dels articles que solen demanar als Reis. Amb tot, els infants segueixen demanant les joguines tradicionals com la pilota, la bicicleta, les nines, els cotxes, la corda de saltar i la fireta.

EL DINAR DE REIS

Però entre una cosa i l'altra arriba l'hora de dinar; un moment força esperat, perquè segueixen les sorpreses. Es tracta d'un àpat suculent a base de carn o peix i on les postres s'esperen amb una ànsia fora de lloc, perquè es tracta d'assaborir el típic Tortell de Reis, dins el qual s'amaguen dues sorpreses: una figureta (el rei) i una fava. Segons mana la tradició qui troba la figura se'l corona Rei de la festa i qui troba la fava ha de pagar el tortell:

Si la fava tu has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
ja que seràs l'afortunat.

I si et surt la figureta
no et quedarà més remei
que ésser coronat com a rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria,
formen en la taula anell
i mengen tant bon tortell
en pau i en franca harmonia.

L'origen d'aquesta tradició rau en els grecs i després en els romans, que durant la celebració de les saturnals degustaven una mena de pastís dins el qual s'amagava una fava; qui la trobava era coronat rei de casa per unes hores.
De ben segur que cal seguir celebrant la Diada de Reis amb tot el seu contingut pel que representa per a la nostra tradició heretada dels avantpassats. Tradicions com la del Pare Noël ja s'han adaptat a casa nostra i tot plegat contribueix a enriquir els nostres costums autòctons. Tot això, però, no ha de servir per desplaçar les nostres festes tradicionals carregades de sentit profund i de contingut insubstituïble.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004

 

Sant Pere - Festa Major

EL PAGA-LI, JOAN: HISTÒRIA I TRADICIÓ

"El Paga-li, Joan, és una manifestació artística autòctona que identifica, honora i honestament enorgulleix tot un poble". Així definia en Joan Auladell i Serrabobunyà la dansa que cada any es balla per Sant Pere el 29 de juny, en l'acte central de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès.

La dansa del Paga-li, Joan, aplega una gran multitud de ciutadans i ciutadanes als jardins del Monestir per ballar, guaitar i gaudir de la bellesa plàstica i coreogràfica d'aquesta manifestació folklòrica.
És força difícil esbrinar l'origen del Paga-li, Joan d'un cert aire arabesc pel que fa a la melodia i d'una elegància senyorial en cadascun dels moviments. Probablement, l'aparició del ball, també anomenat del Vano i el Ram, s'escaigué en el segle XVIII. El ball té connotacions pròpies del Ball Pla que, també, es balla en parella i simbolitza el temps de festeig. Els diferents moviments del Paga-li, Joan es desenvolupen en una rotllana que evoluciona amb la música de la cobla.

Al segle XIX, l'acompanyament musical era a càrrec dels Grallers de Can Miró, un grup de pagesos que interpretaven la música al so d'una tenora, una gralla i un fiscorn. En Gumersind Auladell i Trabal orquestrà la música del ball l'any 1893. Domènec Oristrell i Fàbregas arranjà el ball per a cobla l'any 1922. L'any 1952, el mestre Xavier Azqueta harmonitzà i arreglà la música per a l'Orfeó Sant Cugat i Eugeni Canas completà la lletra amb noves estrofes. L'estrena tingué lloc el mateix any, el 20 de juliol, a la Unió Santcugatenca. A principis dels anys setanta, el mestre Josep Ferré estrenà una nova harmonització instrumental a quatre veus del Paga-li, Joan que dedicà al mestre Xavier Azqueta i a la Coral Sant Cugat de CMSC. A partir de la melodia popular del Paga-li, Joan, el músic Josep Carbonell va composar l'obra Simfonia Concertant estrenada per L'Orquestra de Cambra Sant Cugat el 21 d'Octubre de 1994 al Teatre Auditori.

Com moltes altres danses, el Paga-li, Joan, ha anat sofrint petites transformacions fruit de la inventiva, l'aportació d'altres balls i la imaginació i creativitat del poble.

Capítol a part mereixen Francesc Vila i Trabal en Bal i el mateix Eugeni Canas i Auladell que foren, durant molts anys, els administradors i continuadors d'aquesta nostra tradició. S'havien d'encarregar d'animar a petits i grans a ballar el Paga-li, Joan i de recaptar diners pel manteniment de la festa, tot venent vanos i rams.

En un moment que la crisi econòmica amenaçava el manteniment de la festa, i d'acord amb el senyor rector, una parella d'administradors assistia a les bodes i es col·locava al portal de l'església per tal de recaptar fons. Estenien una faixa de costat a costat i els nuvis no passaven sense dipositar una dobleta de cinc duros i una unça d'or, segons el nivell econòmic de la parella. Aquesta era una tasca que es repetia durant tot l'any.

Aquests darrers anys tant l'Esbart Sant Cugat com el grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca l'han exhibit i passejat arreu, i han donat a conèixer la nostra dansa més enllà de casa nostra.

Actualment, la festa compta amb la presència de dos dansaires d'excepció: els nostres gegants, en Joan i la Marieta que llueixen el vano i el ram tal i com s'escau a la lletra de la cançó.

El ball del Paga-li, Joan sembla estar inspirat en una vella cançó amb diferents variants, que els nostres avis havien taralejat al camp, als tallers o fent la feina a casa. Això succeïa en aquell temps en què la gent acostumava a cantar mentre treballava.

Segons en Joan Tortosa, el Paga-li, Joan ja es ballava fa tres cents anys. "Les seves poques i simples notes, sense rebuscaments ni floritures especials, la seva melodia fàcil i cadenciosa i la seva lletra estranya i incomprensible, eren la primera joguina musical de tots els infants"

Aquestes són algunes variants de les més antigues tonades:

Pagal-li, Joan,
a la Marieta;
paga-li, Joan,
un vano i un ram.

Com li pagaré,
si no tinc cap pesseta;
com li pagaré,
si no tinc cap diner.

No li vull pagar,
perquè no el voldria;
no li vull pagar,
perquè no el voldrà.

I també:

Mitja pesseta el vano,
dos rals el ram.
Paga-li, Joan.

Mitja pesseta el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li, Joan.

Set sous les coques, noies,
mitja pesseta el ram.
Paga-li, Joan.

Dos sous i mig el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li, Joan.

Dos sous i mig el vano,
mitja pesseta el ram.
Paga-li, Joan.

El Paga-li, Joan santcugatenc ha rebut diverses denominacions a través del temps i les circumstàncies: Ball del Ram, Ball dels Rams, Ball del Vano, i la més recent, Ball del Vano i el Ram.

El Paga-li, Joan és un element diferenciador, que cohesiona els santcugatencs i manté vives les nostres arrels més profundes.

L'any 2001, es va crear la Comissió del Paga-li, Joan per tal de potenciar la nostra dansa més emblemàtica i representativa i fer-la encara més participativa i donar-la a conèixer als nous santcugatencs i a la resta de Catalunya.

A Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament, la Comissió de Festes i els ciutadans que valoren i estimen el nostre patrimoni, volen que la festa evolucioni i s'adapti als temps actuals.

EL PAGA-LI, JOAN: LA FESTA

En una nota d'arxiu de l'any 1780, en Francesc Vila i Trabal fa referència a l'organització de la festa del Paga-li, Joan. Aleshores, l'alcalde i els regidors s'encarregaven d'escollir cada any les administradores de la festa, que eren les responsables de repartir els rams entre els assistents i de ballar amb les autoritats.

Aquesta tradició es mantingué fins l'any 1861. Més endavant, fou el jovent del poble que s'encarregà d'organitzar la festa.

Els administradors i administradores -encara avui es manté- venen vanos i ramells de flors als assistents per tal de cobrir les despeses de la festa. Antigament, el comprador del vano l'oferia a la balladora que, si ho acceptava es veia recompensada, a més, amb el regal d'un ram de flors.

Durant uns anys el fet de voler obtenir un vano determinat donava opció a entrar dins una subhasta després de la qual, la parella afortunada realitzava la primera ronda en solitari, després seguien els administradors i finalment la resta de balladors.

Una versió encara més antiga, ens parla que el Paga-li, Joan es ballava en sortir de la Missa Major, el dia de Sant Pere, a la plaça dels Monjos i que els joves ballaven amb barret, a la cinta del qual hi lluïen un ramell de flors. Després, en compraven un altre que oferien a la seva parella. Eren temps en què el Paga-li, Joan no s'assajava, perquè tothom el sabia ballar.

Els administradors han estat l'ànima de la festa. S'havien d'encarregar d'animar a petits i grans a participar en la tradició, de guarnir amb esparreguera i flors l'altar major del Monestir el dia de Sant Pere i de recaptar diners pel manteniment de la festa tot venent vanos i rams:

"... per la remor i la brisa dels vanos i la fragància dels rams".

El diumenge anterior a la festa es feia el Llevant de Taula que consistia en anar casa per casa amb acompanyament musical tot anunciant la festa i demanant la voluntat per tal de cobrir les despeses pròpies de la festa. Aquesta situació es donava quan tot just s'acabava de dinar.

La festa de Sant Pere comprenia d'altres actes: vegem alguns programes de fa anys:

Aquest és el programa d'actes organitzats pels administradors l'any1876:

A LES DEU DEL MATÍ: Oficis Divins.

DESPRÉS: Funció del ball dels Rams.

TARDA I NIT: Ball a la Sala del Cafè de Baix.

Els administradors d'aquell any foren Francesc Sagalés, Pere Estapé, Josep Margenat, Feliu Sanjuan i Tomás Casas.

L'any 1923 el Sindicat Agrícola organitzà els següents actes en motiu de la festa de Sant Pere:

MATÍ:

Solemne ofici a l'església parroquial. Celebrant, el Sr. Rector. (Es va cantar la missa d'en Rivera, acompanyada per la notable orquestra Suredas).

Després, als Jardins del Parc Municipal, i seguint el típic costum, es dansà l'antic BALL DEL RAM de Sant Cugat per nombroses parelles de joves i vells, veient-s'hi, també alguns regidors que donaren més relleu a la festa.

TARDA I NIT

Ball rodó a la Sala de Festes amenitzat per la mateixa orquestra.

Segons consta a la GUIA "Crònica Parroquial" (any II. Juny 1950, núm. 18) a l'apartat "Noticiario Parroquial", transcrivim:

"FIESTA DE SANT PEDRO". El dia 29 de éste mes, se celebrarà la fiesta patronal en nuestra parroquia, con solemnes cultos en honor de Sant Pedro Apóstol. A las 10 i media habrá oficio solemne. Predicará el doctor José Gros, canónigo. A la salida de la Misa de doce se danzará el tradicional "Paga-li, Joan" i tendrá lugar una audición de sardanas organizada por "Sant Cugat Sardanista".

L'any 1901 La Germandat Agrícola i Caixa Rural de Sant Medir s'encarregà d'organitzar la festa. Durant uns quants anys el poble restà amb certa indiferència respecte a aquesta tradició, pocs gosaven a ballar el dia de Sant Pere. Després d'aquest parèntesi, l'any 1908, la festa va fer una embranzida. Se n'encarregà el Sindicat Agrícola. Foren quatre les parelles que el ballaren després dels assaigs a càrrec d'en Sever Mas i Vilaró i na Josefa Solà de can Solà. Les parelles anaven vestides (ells) amb barret de palla i luxosos vestits de festa. Elles duien uns vestits llargs de festa major.

El propi Ajuntament sortí a ballar el Paga-li, Joan l'any de l'arribada del tren a Sant Cugat, el 1917.

L'any 1932 en Manel Farrés dirigia l'esbart; aquell any, fou aquesta formació l'encarregada de ballar-lo. Tots anaven amb vestits tradicionals de Catalunya. El director de l'esbart introduí nous passos i moviments a la dansa.

Un altre indret on es ballà el Paga-li, Joan fou la Unió Santcugatenca, l'any 1939. Abans havien passat tres anys de parèntesi obligat per la Guerra Civil.

L'any 1944, el Club Muntanyenc Sant Cugat s'encarregà d'organitzar la festa. A partir d'aquest any, ha estat l'Ajuntament que ha vetllat per la continuïtat del Paga-li, Joan.

"En la dansa domina el gest elegant; hi ha un moment que les balladores es queden soles; és quan ell va a cercar el ram i elles evolucionen de forma circular. El moviment del ric ventall (a la mà dreta), la corba elegant del braç esquerra en agafar-se la faldilla, les voltes que dona al ritme de la música... tot és motiu de gran lluïment. L'entrega gentil del ram per part del ballador. La represa del ball, sempre amb punt pla, les afables reverències i el giravoltar de la noia a impuls del braç del noi, són una harmonia de gràcia i gentilesa que un bon ballador pot servir-se per excel·lir ". Aquestes eren paraules de l'amic i bon coneixedor de la dansa, Eugeni Canas.

"Gràcia i gentilesa... Heus ací les dues paraules que defineixen i sintetitzen l'essència del Paga-li, Joan, el Ball del Vano i el Ram, emblema i orgull de la Vila de Sant Cugat del Vallès", deia en Joan Auladell i Serrabogunyà.

PERSONATGES EMBLEMÀTICS DEL PAGA-LI, JOAN

La història del Paga-li, Joan la conformen les persones que d'alguna o altra manera han contribuït a fomentar, recrear i difondre la nostra dansa a dins i fora de casa nostra. A continuació vull recordar els personatges més emblemàtics que han treballat de valent per tal que avui no s'hagi de qüestionar quin és l'abast ni la vàlua d'quest símbol santcugatenc que ha sofert alts i baixos però que, sortosament, gaudeix de bona salut.

En aquest apartat vull retre un sentit homenatge a aquests personatges algunas dels quals han restat a l'anonimat o se'ls ha vinculat, nomès, a d'altres menesters ben diferents.

La dansa, sovint, ha contribuït a establir llaços d'amor i fraternitat entre les persones i els pobles; heus ací el veritable sentit de qui fa del moviment una forma d'expressió i comunicació viva.

GUMERSIND AULADELL I TRABAL. Sant Cugat del Vallès (1857-1913).

Fill de cal "Fernando", el mestre d'obres, va estudiar magisteri i música a la ciutat de Barcelona.Formà part de l'Orquestra Escalas i de l'Orquestra del Liceu com a flautista. Exercí com a professor d'aquest instrument en diverses escoles barcelonines. Orquestrà la dansa del Paga-li, Joan (1893). Després d'una curta estada a l'Argentina obrí escola a casa seva. Poc temps després, exercí com a mestre a "Las Escuelas Nacionales".Educador i pedagog musical, d'ell en sorgiren un bon nombre de músics dels que cal destacar: Joan i Minguet Oristrell, Miquel Casas, Francesc Casanovas i Francesc Vila i Trabal.

FRANCESC VILA I TRABAL. Sant Cugat del Vallès. (1894-1981).

Fou durant molts anys el continuador i cuidador de la dansa del Paga-li, Joan. Tothom el coneixia pel sobrenom "Bal". Del 1936 al 1942 s'escaigueren anys difícils per a qualsevol exhibició pública i molt més si es tractava de la cultura i tradició catalana. L'any 1941 contractà una cobla i l'Eugeni Canas va animar a uns quants santcugatencs perquè ballessin el Paga-li, Joan. El dia de Sant Pere prenia la batuta i dirigia la cobla. Era músic i tocava el contrabaix, el piano i l'orgue. Era un bon coneixedor de la història i tradició del Paga-li, Joan. Fou precisament el dia de Sant Pere de l'any 1981, en plena dansa del Paga-li, Joan i en el precís moment que dirigia la cobla que s'esfondrà l'entarimat sobre el qual estaven situats els músics i ell mateix. El dia següent ens deixava per sempre. L'any següent, el 1982, el Paga-li, Joan es ballà a la plaça Pere San, davant mateix de casa seva, en homenatge a la seva tasca en pro del Paga-li, Joan i del Folklore santcugatenc.

MANEL FARRÉS I SALVADÓ. Sant Cugat del Vallès. (1905-1978).

Home polifacètic anomenat, també, el "Manel dels càrrecs" i també el "Manel trempat". Va ser el mestre de l'Esbart infantil i juvenil, dels bastoners i del Paga-li, Joan. Va introduir diferents moviments en aquesta darrera dansa que s'han mantingut fins al dia d'avui. Durant el temps en què en Manel va ser el mestre de l'Esbart i del Paga-li, Joan, els assaigs es feien sense altre acompanyament musical que la pròpia veu. En Manel cantava les melodies amb un característic "ra-ra-na-na-na", i era d'admirar com era capaç de realitzar els assaigs que duraven més de dues hores, amb les interrupcions obligades per tal de corregir les deficiències i errors dels balladors.

EUGENI CANAS I AULADELL. Sant Cugat del Vallès (1918-1988).

Fou, juntament amb en Francesc Trabal, un dels puntals necessaris per tal de recuperar la dansa del Paga-li, Joan en moments realment difícils. Més endavant completà la lletra del Paga-li, Joan amb noves estrofes per tal que en Xavier Azqueta en pugués fer l'harmonització i arranjaments per a l'orfeó Sant Cugat. L'estrena tingué lloc el 20 de juliol de 1952 a la Unió Santcugatenca.L'any 1956, l'Eugeni no aconseguí trobar sis parelles per ballar el Paga-li, Joan. Tingué un gran disgust. L'any següent sí que es va ballar i no s'ha interromput fins avui. Actualment la festa està consolidada i són més de setanta parelles les que cada any ballen el Paga-li, Joan.

JOAN AULADELL I SERRABOGUNYÀ. Sant Cugat del Vallès 1919-2000)

Llicenciat en Química i historiador. Fou un enamorat del seu poble, tant que, tot i la seva professió, dedicava part del seu temps lliure a investigar, estudiar i escriure sobre la història de Sant Cugat i del nostre Monestir. Escribia en cátala malgrat les dificultats de l'època. Alguns dels seus articles són: La Festa Major i el Paga-li,Joan (1950), Sant Cugat del Vallés futura ciudad- jardín (1952), Miscel·lània santcugatenca: dites o refranys sobre Sant Cugat (1959), El rosetó del monestir de Sant Cugat (1976), El Paga-li, Joan. Ball del Vano i el Ram de Sant Cugat del Vallès (1997). Aquest darrer és un llibre molt interessant on s'explica amb tota profunditat el què i per què de la nostra dansa més representativa

JOSEP FERRÉ. Nulles (Alt Camp) 1954. Músic. L'any 1981, Escrigué i estrenà una nova harmonització sobre la lletra tradicional, a quatre veus mixtes, del Paga-li, Joan que dedicà al mestre Xavier Azqueta i a la Coral Sant Cugat del CMSC. Aquesta versió la cantà l'Eugeni Canas al Josep Ferré tal com la recordava de quan era infant. S'estrenà el 30 de juny de 1990, Festa Major de Sant Cugat del Vallès. Els dies 15 i 16 de març del 2003 en Josep ferré dirigí una nova versió del Paga-li, Joan al Teatre-Auditori amb motiu de les Cantates de l'Any del Mil·lenari. La primera part fou una versió cantada i la part central, per a orquestra sola, és la que se segueix ballant, el 29 de juny, als jardins del Monestir amb motiu de la Festa Major, festa de Sant Pere, patró de la parròquia.

Hi ha moltes altres persones i associacionsque han col·laborat per tal de mantenir viu el Paga-li, Joan com és el cas d'en Bartomeu Tortosa, Ignasi Bulbena, Francesc Ribas, Pere Martí i Xercavins, l'Esbart Sant Cugat, el Grup Mediterrània, la Penya Regalèssia, la Comissió del Paga-li, Joan i l'Asensi Giménez com a figura més emblemàtica i representativa.

LA FESTA MAJOR

Durant molts anys, el dia de Sant Pere es ballava el Paga-li, Joan en sortir de l'ofici solemne i a la tarda se celebrava un ball al Parque o a la Unió Santcugatenca, després d'un bon dinar.

La Festa Major de Sant Cugat ha passat per fases molt difícils i quan aquesta no tingué prou protagonisme l'assumí la Fira de setembre i la Fira de Maig amb força balls i celebracions populars.

Després de l'any 1939 mossèn Antón Griera i d'altres persones vinculades a la parròquia decidiren celebrar la Festa Major el dia de Sant Cugat i Sant Jaume que s'escauen els dies 25 i 27 de juliol. Més endavant, dins el primer govern municipal socialista, la Festa Major passà a celebrar-se el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere i patró de la parròquia.

Actualment, la Festa Major ja està consolidada i gaudeix de molt bona acceptació dins i fora de la nostra població. La participació i assistència als actes és molt nombrosa i els actes programats són de qualitat. Durant els quatre dies de Festa els nostres carrers i places s'omplen de gom a gom i tothom es pregunta d'on surt tanta gent.

La Festa Major de Sant Cugat té els ingredients imprescindibles de les millors festes majors com és el pregó, cercaviles, balls de tota mena, focs artificials, activitats infantils, competicions esportives, exposicions, etc., i d'altres activitats que li donen personalitat i solidesa com és el cas del Paga-li, Joan i els nombrosos concerts de tota mena.

Un altre dels aspectes remarcables és la participació de nomboses entitats que col·laboren en el programa de la Festa Major, com és el cas del Centro Popular Andaluz que munta una Caseta on hi organitzen tot tipus d'activitats obertes a tothom, la Penya Regalèssia i l'Agrupació de Futbolistes Veterans organitzadors del Concurs d'Arrossos, El Club Muntanyenc Sant Cugat amb el tradicional concert de cant coral, la Trobada Gegantera, el correfoc amb els Diables, sardanes, el Centro Castellano Manchego que ofereix migas a tothom, la penya Blaugrana, el Club Petanca, Club d'Escacs, l'Escola de patinatge, Joventuts Musicals, Cor Infantil i Juvenil, diversos grups de música jove que actuen a les Barraques, l'Esbart Sant Cugat, l'Orquestra de Cambra, i d'altres entitats que amb el seu esforç i col·laboració fan que la nostra sigui una Festa Major viva i arrelada.

La Comissió de Festes és l'encarregada de coordinar les activitats que aporten les entitats i d'organitzar-ne moltes més, amb imaginació, il·lusió i recursos de tota mena.

La virtut principal de la nostra Festa Major és que arriba a tothom. El programa és prou ric i variat per a escollir, en tot moment, allò que li ve de gust. I parlant de gust, hi ha activitats que s'han anat consolidant dins el programa i s'han fet imprescindibles com la Trobada de Puntaires, la Mostra d'Artesania, el Ball dels Avis, el Racó Infantil o la Botiga al Carrer.

No cal dir que un dels plats forts d'aquests darrers anys han estat les bones orquestres que han animat els balls nocturns de nostra Festa Major, fins que el cor diu prou de tant ballar!.

El pregó durant aquests darrers anys s'ha escaigut en persones de Sant Cugat que, per un o altre motiu, han destacat en algun camp concret. Sol ser un homenatge que se'ls brinda en aquest dia tant assenyalat d'inici de la Festa Major.

Per a molta gent, el que marca què serà la Festa Major rau en els focs d'artifici. Cada any la gent surt embadalida i comentant: aquest any sí que se'ls han gastat!. L'any 1991 es van llançar quatre mil peces cel amunt i es van cremar cinc-cents quilos de pólvora. Cada any és un dels actes amb més participació. Després del darrer coet, comença a sonar la música del primer ball de nit que tothom espera amb ganes de xauar d'allò més.

La transformació de la nostra societat, els canvis polítics i econòmics que, sovint, incideixen en la celebració de les festes i tradicions no ha de fer canviar l'esperit de la festa popular per què és una part important de la nostra cultura. El que la Comissió de Festes ha entès és que la Festa Major no és una celebració fossilitzada, sinó una festa viva, dinàmica i en constant evolució d'acord amb el tarannà i el desenvolupament sociohistòric del nostre entorn.

D'aquests darrers anys de Festa Major s'en poden fer valoracions des de moltes vessants, però la que comparteix tothom rau en la gran participació de tots els santcugatencs. En segon lloc cal fer esment de l'oferta múltiple i variada d'activitats que ofereix el programa i, finalment, remarcar que són els mateixos ciutadans els protagonistes de la Festa i els que, amb el seu caliu, han fet fora el fantasma del Sant Cugat Ciutat dormitori.

Modestament creiem que la Festa Major ha assolit aquest tarannà obert i de gran participació des del moment en què l'Ajuntament entengué que la Festa era del Poble i es potencià la creació de la Comissió de Festes integrada per representants de diversos sectors socials que esmercen molt de temps i esforç per tal d'organitzar, coordinar i dirigir la gran quantitat d'actes del programa festiu. Ells administren els cabals que el consistori i patrocinadors posen a la seva disposició. És gràcies a l'esforç, honestedat i dedicació d'organitzadors i participants que la Festa Major assoleix la total adhesió dels santcugatencs.


*Text extret del llibre Tradicions santcugatenques de Rogeli Pedró i Fontanet. Cossetània Edicions 2004