FIESTAS EN MATARÓ

Fiestas en Mataró: Cartel y programa de la Festa Major - Festes de Les Santes a Mataró, Cavalcada de Reis, festes de barris, Semana Santa de Mataró...

Fiestas en Mataró Festa Major Les Santes
Fiestas en Mataró Festa Major Les Santes

Fiestas en Mataró Festa de Sant Joan
Fiestas en Mataró Festa de Sant Joan

Festa de Sant Joan en Mataró

Del 23 al 25 de junio de 2017

 

Consulte aquí el programa de la Festa de Sant Joan en Mataró


Fiestas en Mataró Semana Santa
Fiestas en Mataró Semana Santa

Fiestas en Mataró Carnaval
Fiestas en Mataró Carnaval

Carnaval de Mataró

Del 23 de febrero al 1 de marzo de 2017

 

Consulte aquí el programa del Carnaval de Mataró


Fiestas en Mataró Cabalgata de Reyes
Fiestas en Mataró Cabalgata de Reyes

Fiestas en Mataró Sant Jordi
Fiestas en Mataró Sant Jordi

Nadal a Mataró

Del 27 de Noviembre de 2015 al 6 de Enero de 2016


Consulte aquí la programación de las Festes de Nadal a Mataró


Fiestas en Mataró

Nadal i Reis

A l’entorn de les festes de Nadal, Mataró s’omple de celebracions, actes i costums. Els principals exponents de les celebracions nadalenques són la Fira de Nadal, els Pastorets de Mataró i l'arribada tant dels Missatgers Reials com dels Reis d’Orient. 
La ciutat i els comerços es guarneixen, i la plaça de Santa Anna acull cada any una fira de productes nadalencs. Els darrers anys diversos grups de grallers s’afegeixen a l’esperit nadalenc i interpreten repertori tradicional de nadales en diversos indrets del centre històric de la ciutat. També són tradicionals les exposicions de pessebres i diorames a l’edifici de la Presó.

Des d’abans de Nadal i fins a Reis, a la Sala Cabanyes s’hi celebren diverses funcions dels Pastorets. A Mataró es tracta d’un gran muntatge amb música en directe, una espectacular escenografia i multitud d’efectes especials. Al voltant de 350 persones participen en aquesta adaptació de l’obraL’estel de Natzaret, escrita en vers per Ramon Pàmies i musicada pel mestre Enric Torra. La primera representació data de l’any 1916, i l’any 1981 Els Pastorets foren declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat per l’Ajuntament de Mataró.

L'arribada dels Missatgers Reials

Sergio Ruiz ©

El diumenge anterior a l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient arriben a Mataró els Missatgers Reials. Després d’uns anys d’arribar en helicòpter, últimament arriben en vaixell al Port de Mataró, on després de ser rebuts per les autoritats s’asseuen a recollir les cartes dels nens i nenes de Mataró. El vespre de cada 5 de gener arriben els Reis d’Orient i es passegen en una llarga cavalcada pels carrers de la ciutat, repartint caramels i saludant la quitxalla.

 

La Cavalcada de Reis

Marga Cruz ©

La Cavalcada està formada per carrosses, comparses i entitats de la ciutat. Les carrosses que hi participen són l’Oca, Els Somnis, El Tren, El Tramvia, L’Avió, El Vaixell, Els Arlequins, La Blancaneus, Egipte, Les Joguines, L’Iceberg i les tres carrosses reials (la del rei Melcior, la del rei Gaspar i la del rei Baltasar). Entre les carrosses també hi trobarem diverses comparses: Anem a dormir, Els carters i Les Ratetes, així com algunes entitats de la ciutat. En total hi participen gairebé 700 persones. El recorregut i horaris es repeteixen any darrere any: sortida puntual a les 17.30 h des de la plaça de Puerto Rico, passant per la ronda d’Alfons X el Savi, la plaça d’Espanya, el camí de la Geganta, la plaça de Granollers, la ronda de Leopoldo O’Donnell, la plaça de Manuel Serra i Xifra, el camí del Mig, el carrer de Miquel Biada, la ronda d’Alfons XII, la plaça d’Alexander Fleming, el camí Ral, La Rambla, la plaça de Santa Anna i La Riera fins a l’Ajuntament, on hi haurà la rebuda de Ses Majestats per part de les autoritats municipals i els parlaments dels Reis d’Orient des del balcó.

 

Els Tres Tombs

Els Tres Tombs és una de les tradicions més populars i arrelades del país. A l’entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics i de granja, el 17 de gener, se celebren els Tres Tombs per un recorregut per carrers del centre històric de la ciutat. Hi desfilen diversos carros i cavalls, acompanyats de la música de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme. La gent pot portar a beneir els seus animals domèstics en un punt en concret del recorregut. L’acte està organitzat per la Germandat Antiga de Sant Antoni Abat, amb el suport de l’Ajuntament.

L’any 2013 Mataró va acollir la XVI Trobada de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Hi van participar més de 100 carros i 200 cavalls de tot Catalunya, amb un recorregut ampliat per a l’ocasió i l’organització de nombroses activitats paral·leles.

 

Carnestoltes i Quaresma

Romuald Gallofré ©

Dies de disbauxa, jocs i disfresses, el Carnestoltes el celebrarem a ple hivern. Les festes se celebren del Dijous Llarder al Dimecres de Cendra, sempre en lluna nova, i s'estructuren al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament d’en Pellofa, el rei del Carnestoltes mataroní. 
El Carnestoltes és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, per la rua plena de comparses de gent disfressada, i per l’enterrament que marca el final del regnat d’en Pellofa. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.
El Carnestoltes a Mataró és una tradició novella consolidada amb personatges, situacions i actes propis, creats pels veïns de la ciutat. Les activitats giren a l’entorn del cicle vital d’en Pellofa, la figura central de la festa.
Aquests dies trobarem els actes que mai falten: repartiment de truites, balls i jocs infantils, la gran desfilada de disfresses, concerts, i els actes del Dimecres de cendra, que acaben amb el simbòlic enterrament del rei del carnestoltes i l’aparició i entronització de la Vella Quaresma, a la qual a partir d’aquest moment, i durant 7 setmanes, podrem anar a cantar i serrar la pota cada diumenge al migdia a la plaça de la Peixateria. 
L’organització de la festa va a càrrec de diversos col·lectius creats arrel de la recuperació del cicle de carnaval a la ciutat. Així, ens trobem amb grups com els Amics d’en Pellofa, els Botargues, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, la Confraria de l’Enterrament i la Confraria de les Set Setmanes.
En els darrers anys s’ha consolidat la celebració del Ball de Gitanes dins el programa d’actes del Carnestoltes, un ball recuperat i impulsat per l’Associació Cultural i d'Esbarjo Mestres del Gai Saber.
La Momerota fa pal·lès el seu origen carnavalesc i fa acte de presència en diversos actes de Carnestoltes.

 

Setmana Santa

Santi Flores ©

Una trentena d’actes formen part de la celebració de la Setmana Santa a la ciutat. Són molt més que una expressió de devoció religiosa: són l’expressió d’una tradició here­tada, unes processons i desfilades espectaculars, l’acurada escenifica­ció dels misteris i les imatges, amb la implicació de centenars de ciutadans que formen part de confraries, germandats i els Armats de Mataró. 
Els principals actes de la Setmana Santa mataronina són la representación de la Passió Últims dies de Jesús, l’escenificació i la Processó del Prendiment, l’Homentage a la ciutat dels Armats, la Processó Nit del Silenci i la Processó General del Divendres Sant en la que participen totes les confraries, germandats i els Armats de Mataró.
Les germandats i confraries que formen part de la Comissió Setmana Santa Mataró, organitzadora de tots els actes, són: la Confraria d’Oració del Senyor a l‘Hort, la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors, Coronació d’Espines, Confraria de la Verònica, Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno i Ntra. Sra de la Esperanza, Confraria Sant Crist de l’Agonia, Confraria del Sant Crist de la Bona Mort, Confraria Sant Sepulcre, Hermandad Ntra. Sra. de la Soledad. I els Armats de Mataró.
Les desfilades dels Armats estan reconegudes com a Patrimoni Cultural de la Ciutat des de 2002, i la Processó General de la Setmana Santa ho és des de 2013. 

 

Sant Jordi

Sergio Ruiz ©

La Diada de Sant Jordi a la ciutat de Mataró té un alt component de cultura popular i tradicional. A més a més dels llibres i les roses, també protagonitzen la festa al carrer  els gegants, els castellers i el Drac de Mataró.

D’una banda els gegants són els protagonistes de la tarda, amb un públic infantil entregat a la Trobada de Gegants, Gegantes i Nans de la Ciutat, una de les poques ocasions que es poden veure molts dels gegants de la ciutat juntament amb la Família Robafaves.

Paral·lelament a aquesta gran trobada de gegants, davant l’Ajuntament la colla castellera local, els Capgrossos de Mataró, aixequen castells.

A la nit se celebra la Fogonada, un acte genuí de Mataró, de creació recent però amb un gran nivell de consolidació. L’acte gira entorn la llegenda de Sant Jordi adaptada per a l’ocasió. Una nova història s’adapta a la llegenda ja coneguda per a ser més propera als mataronins i mataronines. Diversos figurants representen personatges com el Boc, el Cavaller i la Princesa. Hi ha un personatge que fa de mestre de cerimònies i va narrant la història. A l’acte  hi participen el Drac i les Diablesses de Mataró. Fan un recorregut pel centre de la ciutat i s’aturen a tres places diferents on fan el voltafoc: la gent, les Diablesses, el Drac i els Foguers (personatges específics de l’acte) donen voltes a la plaça en sentit contrari a les agulles del rellotge, sota el foc tranquil que produeixen les “Patums” sense tro final, una pirotècnia idònia per poder participar amb infants i aconseguir que aquests perdin la por al foc. Tot plegat amb la melodia composada especialment per a l’ocasió pel grup de música popular i tradicional de Mataró “La Coixinera”.

Al llarg del mes d’abril, i aprofitant que tant la Família Robafaves amb els Nans com el Drac de Mataró estan al vestíbul de l’Ajuntament, la Direcció de Cultura organitza visites guiades per a grups escolars (els centres educatius poden fer-ne la sol·licitud trucant al tel. 937 412 930 de 9 a 14 h o enviant un correu electrònic a l’adreça calarenas@ajmataro.cat).

 

Sergio Ruiz ©

 

Les Santes

Sergio Ruiz ©

Les Santes, Festa Major de Mataró, se celebra cada any del 25 al 29 de juliol.
El 27 de juliol és el dia de les santes patrones de la ciutat de Mataró, santa Juliana i santa Semproniana. D'aquí que la Festa Major hagi pres el nom genèric de "Les Santes". L’any 2010 Les Santes van ser declarades Festa patrimonial d’interès nacional, i han estat incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

La festa està formada per actes de consuetud que formen part indiscutible de la festa. Alguns han perviscut al llarg dels anys i dels segles, com l’Ofici i la Missa de Glòria, la Passada, els Focs i les Dormides dels gegants. D’altres s’han anat creant i consolidant des de la recuperació de la democràcia i el moviment ciutadà que amb el lema ‘Les Santes: Fem-ne Festa Major’ es va encarregar de crear i gestionar la festa mataronina a partir de 1979. Podem dividir l’estructura de la festa en quatre blocs: 
El Portal. És l’avantasala de la festa, els dies anteriors a l’inici oficial de la Festa Major. Se celebren nombrosos actes esportius. Els actes de cultura popular més remarcables són la Gegantada, i lesHavaneres i rom cremat del dia 24.

Sergio Ruiz ©
La Diada castellera se celebra el diumenge anterior al dia 27 de juliol, per la qual cosa molts anys també forma part d’aquest portal de la festa. 
La Crida. Comprèn els dies 25 i 26 de juliol. LaCrida de la Festa Major és el 25 a les 8 de la tarda, i és l’acte d’inici oficial de la festa. Aquella nit és la Nit Boja, la més especial de la Festa Major. Està formada per quatre actes encadenats sorgits a partir de 1983: elDesvetllament bellugós de la Família Robafaves, l’Escapada a negra nit, laPujada tabalada i la Ruixada. Des de l’any 2012 hi ha la rèplica de la Nit Boja adaptada als més petits: és la Tarda Guillada, i se celebra la tarda del 26. També en aquest bloc hi trobem actes de consuetud com la Barram i repicada de campanes del 26 a les 2 del migdia, l’anunci sonor de la vigília de la festivitat de les santes patrones. L’acte de la Postal de Gegants s’ha celebrat
alguns anys el 26 i d’altres el 28. És un acte emblemàtic, pel seu aspecte protocol·lari i festiu alhora.

Sergio Ruiz ©

La Diada comprèn els dies 27 i 28. El 27 de juliol és la festivitat de les santes patrones. El dia comença a partir de les 7 amb el so de gralles de les Matinades. Les comparses institucionals i les autoritats municipals sortiran de l’Ajuntament a 2/4 de 10 a l’Anada a ofici. L’Ofici de Les Santes és la missa major per a orquestra, cor i solistes dedicada a les patrones, i és l’acte religiós més important de la Festa Major. En la part musical, la Missa escrita l’any 1848 pel mataroní mossèn Blanch és la protagonista absoluta, per la seva riquesa musical i per la gran participació ciutadana que forma part dels cors. La Missa de les Santes, juntament amb la Família Robafaves i els Nans i el ritual de la Dormida, té una menció especial en la declaració de Les Santes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La tarda del 27 hi ha la Passada, hereva d’una antiga processó religiosa, i segueix el model de les antigues processons del Corpus. Al seguici del matí s’hi sumen els Cavallets de l'Entitant Folklòrica Catalanas de Mataró i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró. Comparses, autoritats i la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme faran una llarga cercavila festiva, plena de balls, foc i castells. 
Sergio Ruiz ©

A la nit és el torn dels Focs. És l’acte més multitudinari de la Festa Major, i segurament tan antic com la Missa de les Santes. El dia 28 hi ha la tradicional Anada a la Residència Sant Josep de les comparses i les autoritats municipals. Al vespre hi ha el Ball de Dracs, i a la nit se celebra el ball de Requisits de Festa Major. A continuació, en plena matinada, les figures surten de l’Ajuntament per ballar en l’acte No n’hi ha prou! Arriba l’últim dia de la festa, el 29, en forma d’Epíleg. A la tarda hi ha l’Anem a tancar, l’última cercavila de les comparses des de l’Ajuntament fins a Can Marfà. I a la nit Tronada de fi de festa, orquestres i xaranga fins que es fa de dia. Al llarg de tots els dies de festa també hi ha d’altres actes al programa: ballades de sardanes, teatre, concerts, balls i actes infantils.

 

 


Sergio Ruiz ©

 

L'Onze de Setembre

L’Onze de Setembre, altrament conegut com la Diada de Catalunya, té uns actes de celebració comuna en moltes ciutats i vil·les de Catalunya. Es basa sobre tot en la commemoració i record als màrtirs catalans que van defensar Catalunya i la seva llibertat l’any 1714 vers les tropes borbòniques de Felip V. Partits polítics i entitats realitzen una ofrena floral a Rafael Casanova. En el cas de Mataró es tracta d’un monòlit ubicat a l’av. de Puig i Cadafalch. També s’organitza una conferència institucional als voltants de la Diada, i d’altres activitats com una ballada de sardanes o tallers de cultura popular i tradicional a càrrec d’entitats de la ciutat.

 

Sant Simó

 

Cada 28 d’octubre és tradició a Mataró la compra del sabre, una peça de rebosteria amb forma d’espasa amb fruita confitada, cabell d’àngel o ametlles que es ven a l’ermita de Sant Simó i a diverses pastisseries. Aquest costum està associat a una festa molt popular que s'allarga tot el cap de setmana i que compta amb la presència de gegants, castellers, Ball de Pescadors, animació infantil i música i balls per a tothom.           
La festa l’organitza la Comissió Cultural Recreativa Ermita de Sant Simó, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró.


Compártenos en Facebook